viernes, 8 de junio de 2012

Antenció a la diversitat.


M’agradaria compartir aquest vídeo amb tots vosaltres perquè crec que si escolteu la  cançó de Dani de Macaco us quedarà una mica més clara la important idea de l’atenció a la diversitat.
És una realitat que tots som persones diferents però a la vegada iguals!

Els nins fan el que veuen.


Hola a tots i totes de nou. Ara m’agradaria parlar d’un fet existent a les aules que és el currículum ocult, molts de docents demanen als nins que facin unes coses que ni ells mateixos compleixen, com per exemple que siguin ordenats quan ells són uns desordenats, o que no cridin quan ells es passen tot el dia cridant. Per aquest motiu hem d’anar molt alerta amb el nostre currículum ocult ja que fem moltes coses inconscientment que els nins veuen i agafen de nosaltres ja que hem de pensar que els nins veuen els mestres, pares i mares com un referent a seguir i coses que per nosaltres no són importants ho són molt per als nins. Per aquest motiu hem de cuidar molt la nostra manera d’actuar davant els alumnes i hem d’intentar ser el més coherent possibles entre les nostres paraules i els nostres fets.

Per entendre millor la meva idea vos poso un vídeo el qual reflexa l’idea de que els nins són el reflexa del que veuen i per això els hem de educar així com és mereixen.


Família i escola


Avui m’agradaria parlar de la família i l’escola. La feina d’educar i ensenyar als nins no és una feina només de l’escola sinó que és una feina conjunta entre la família i l’escola. Però en molts de casos això no és així ja que trobem famílies que creuen que la responsabilitat d’educar és feina únicament de l’escola, i no s’involucren amb el seu procés d’E-A i només assisteixen a l’escola quan són convocats per les mestres o quan tenen alguna queixa. Els mestres reclamen la confiança dels pares cap a ells i no volen haver de justificar-se cada dos per tres ja que la seva feina es troba qüestionada moltes vegades, el que molt de mestres volen és fer una feina basada amb la confiança i amb l’ implicació. Nosaltres com a futurs mestre hem de facilitar la relació amb les famílies des de un punt de partida flexible i adaptant-nos  a ells ja que ens interessa que s’interessin i per això els hi hem de facilitar el camí amb la màxima mesura. A l’hora de parlar amb ells hem d’intentar fer-ho a un lloc còmode com pugui ser l’aula, sempre amb un to de veu agradable i intentant tenir empatia amb ells, en cap moment s’han de sentir jutjats o incòmodes ja que el nostre objectiu és millorar la relació amb ells per els seus fills.
Vos recomano el capítol del programa mestres de TV· ja que podreu veure una petita realitat i extreure diferents punts de vista existents dintre de l’àmbit educatiu.

No a l'etiquetatge.



Bones a tots i totes, avui m’agradaria parlar de la importància que té el NO etiquetatge en els nin. Com molt bé em vist durant la carrera hem no hem d’etiquetar als nins per les seves dificultats ja que això és una errada que es fa molt sovint i que he viscut en primera persona al meu centre de practiques. Algunes mestres etiqueten els nins conscientment o inconscientment i això fa que els nin es vegin molt perjudicats, a més a l’hora d’explotar i extreure tot el seu potencial el que fan aquests nins és justificar-se amb que tenen algun tipus de dificultat per no donar tot el que podrien donar d’ells mateixos i també provoquen situacions de rebuig per part de la resta de companys. Per aquest motiu no hem d’etiquetar als nostres nins ja que com molt bé reflexa el vídeo que he adjuntat hem de deixar que siguin ells que triïn l’etiqueta que els caracteritza i no els hi hem de posar etiquetes que no serveixen de res més que per perjudicar el seu procés d’ensenyament – aprenentatge i les seves emocions i sentiments.

jueves, 7 de junio de 2012

Tic, Tac, Buum!


Bones a tots avui a l’aula hem jugat a un joc que és diu TIC TAC BUM! Aquest joc consistia en repassar coses que hem vist durant les classes de català, però eren preguntes molt senzilles i a més les havia adaptat a cada nivell d’aprenentatge existent a l’aula, hi havia preguntes escrites en cartolines, d’altres a la pissarra digital, d’altres enregistrades amb un format MP3 (fetes amb el programa Audacity), d’altres més visuals, d’altres que s’havien de fer experimentant,també hi havia activitats creades amb el programa Ardora...
 Hi el que feia era posar un temps amb un despertador i cada nin havia de trobar la solució a la seva qüestió a partir dels recursos que se’ls facilitava, si la bomba explotava no passava res, simplement si el nin ho veia convenient podia demanar ajuda als companys (tot i que en tot moment s’ajudaven) i el resolien tots junts. La figura del rellotge simulant una bomba era més que res una eina motivadora ja que estaven molt emocionats i passaven molta pena de que no explotes i cada vegada que sonava imitaven al renou d’una explosió i compartien rialles. D’aquesta manera hem provocat una situació d’aprenentatge a través del joc i els nins s’han divertit molt però també han aprés molt.

miércoles, 6 de junio de 2012

Escola inclusiva


Bones a tots i totes, avui m’agradaria parlar d’un programa que molts coneixeu que fan a TV3 i és diu Mestres. El capítol del qual parlaré és el de “L’escola per a tots” en el qual parlen sobre una escola inclusiva.

El que ens proposa aquest capítol és el d’una escola ordinària que tingui cabuda per tots i una normalització d’aquesta situació, que el mestre conegui els seus alumnes i sigui capaç de detectar les necessitats de cada alumne per poder donar-li una resposta i que aprengui millor. També ens explica que una aula amb molta diversitat no engloba només a nins amb problemes sinó que parlem de una classe on cada nin té el seu propi estic d’aprenentatge, el seu estil de pensament i el seu estat d’ànim. Per aquest motiu els hem de donar tot un ventall de possibilitats a l’hora d’aprendre i que ells siguin capaços de triar el camí que els sigui més adient depenent de les seves necessitats. Al capítol però ens diu que moltes vegades la barrera que es troben és la falta de recursos, però tot i així aposten per una escola inclusiva.

Al capítol podem observar diferents contextos d’ensenyament com ara una escola de Barcelona que aposta per l’ inclusió i ens ensenya la manera com hi treballen, una aula hospitalària que ens mostra la seva metodologia i realitat diària, un institut que aposta per l’ inclusió de alumnes sords dins l’aula ordinària amb un intèrpret i a més la resta d’alumnes poden elegir com optativa l’assignatura de llenguatge de signes, una cantant que ens parla d’un mestre que la va influir molt ja que va partir dels seus interessos i la seva concreció curricular i així va trobar el seu camí, entre altres moltes opinions de mestres, alumnes,... molt interessants.

Una de les coses que m’ha cridat l’atenció és a vegades treuen els alumnes de les aules i els duen a aules a part dels seus companys, al vídeo ho justifiquen amb la falta de recursos del centre i que aquests nins que treuen de l’aula ho necessiten per el seu procés d’E-A.

 Al final del capítol explica que aquest camí no és fàcil i a vegades et trobes davant situacions difícils en les que alguns nins no poden seguir al centre ordinari perquè  a vegades hi ha casos que l’escola ordinària no els pot donar les millors ajudes i les millors atencions, o que els hi pot donar fins a un moment i aquest és un dilema existent avui en dia. Jo penso com diu Pere Pujolàs () que no podem dir mai tots excepte... ja que quan parlem d’educació inclusiva son tots els alumnes i clar que hi pot haver casos més greu però hem de donar la possibilitat que els moments educatius que tinguin aquests alumnes siguin dins un entorn normalitzat. Ja que hi ha casos en que perquè un nin no ho passi malament es protegeix i s’aïlla de la resta i jo pens igual que en Pere Pujolàs que això no els ajuda perquè tots hem d’acceptar que som diferents uns dels altres hi hauria de ser una cosa normal dins la societat actual amb la qual vivim.
Vos recomano que mireu aquest capítol ja que podreu extreure moltes coses interessants.

martes, 5 de junio de 2012

Mestre/a de suport dins l'aula.


Bones a tots i totes, avui m’agradaria reflexionar de quines característiques, actituds i aptituds hauria de tenir un mestre de suport.
Des del meu punt de vista i del que hem parlat a classe un mestre de suport ha de complir diferents punts com:

  •  Donar resposta a totes les necessitats dels nostres alumnes ja que dins l’aula trobem una gran diversitat i cada alumne es mereix que se’ls doni una resposta davant la seva manera d’aprendre.
  •  Tenir ganes de fer feina, ser positiu i no rendir-se davant les dificultats dels nostres alumnes, per el que implica donar suport en tot moment durant tot el seu procés d’E-A.
  • Ha de tenir perseverança, empatia i creativitat, ja que aquests factors garantiran una bona feina.
  •   Escoltar als nostres alumnes que els agrada, que els interessa,... i guiar-los cap allà on nosaltres volem arribar però a traves dels seus interessos.
  •   Habilitats comunicatives, hem de ser uns bons transmissors.
  •  Confiança, hem de donar confiança als nostres alumnes perquè ens considerin un més de l’aula i que no ens vegin com una figura autoritària, i també hem de transmetre aquesta confiança cap a ells, que confiïn amb ells mateixos. El mestre també ha de tenir una gran confiança amb si mateix ja que sinó no podrà transmetre-la als alumnes.
  •  Lluitar per allò que volem aconseguir, no ens hem de rendir davant les dificultats que puguin sorgir, sinó sempre hem d’intentar cercar una solució tenint en compte que cercar la solució a tots els problemes pot dur-nos a situacions difícils.
  •  Treball en equip, ha d’existir una bona coordinació entre els mestres de suport i els tutors i partir de un tutor de suport per cicle ja que d’aquesta manera existeix una millor coordinació.
  • Demostrar en fets (anar superant passa a passa).
  •  No tirar la tovallola ja que es poden trobar moltes pegues.
  •  Hem de partir sempre de les concrecions curriculars i no de les dificultats, d’aquesta manera tenim l’èxit més assegurat.
  •   Donar estratègies obertes, flexibles i sobretot variades que atenguin els diversos estils d’E- A.
  •  Amplia varietat de recursos com més millor.
  • Suport inclusiu no sempre ha de ser el tutor qui faci la classe també es poden canviar els papers.
  •  Avaluació conjunta del que es va duent a terme i anar fent propostes de millora de cara a les pròximes sessions, ja que l’avaluació ens serveix per conèixer i millorar.

Aquest model de mestre/a de suport és el que des del meu punt de vista hauria d’existir a tots els centres escolars i no només s’hauria d’aplicar als mestres de suport sinó a tots els docents en general. Però desgraciadament al meu centre no és així, la mestra de suport compleix diverses d’aquestes característiques i fa una bona feina amb molts d’aspectes però n’hi ha d’altres que queden penjats, també hem de tenir en compte que no esta organitzat per cicles i per aquest motiu requereix molta feina que si el centre no es renova no es podrà millorar la coordinació i la feina a fer.
M’agradaria que si trobeu algun aspecte a afegir o en el qual no hi estigueu d’acord m’ho féssiu arribar a través d’un comentari.  Moltes gràcies.

lunes, 4 de junio de 2012

Bloc d'aula.

Hola a tots i totes, vos informo que teniu disponible en bloc de la meva aula, allà i trobareu tot el que anem fent i m’agradaria compartir-ho amb tots vosaltres.


Adreça del bloc: 
http://primerbsonbasca.blogspot.com.es/

Com podreu observar si entreu al bloc entre les darreres publicacions n'hi una sobre uns diplomes que hem posat en marxa a l’aula per millorar el clima d’aula i l’actitud dels alumnes. He de dir que l’actitud dels alumnes no és dolenta però són molt xerradors. El que he fet desprès de intentar millorar l’actitud a través de reforços positius que encara es segueixen fent (gomets, notes a l’agenda reflectint el seu bon comportament,...), ha estat elaborar dos diplomes d’aula, aquests diplomes serveixen perquè els nins es donin compte que si tenen un bon comportament i una bona actitud aquesta es veu recompensada, ja que no només es veu reflectit allò que fan malament sinó que també hem de saber valorar i recompensar totes aquelles actituds positives que enriqueixen el clima d’aula. He de dir que en les dues setmanes que fa que hem posat en practica aquesta tècnica els alumnes han respost molt bé i el clima d’aula ha millorat molt. Els diplomes s’entreguen els divendres a darrera hora i n’hi ha un que el se’n duen a casa durant tot el cap de setmana i un altre més petit que el duen penjat a l’escola durant tota la setmana. D’aquest manera tots els alumnes del centre escolar veuen que ells han tingut un bon comportament i això els hi agrada als nins i els fa sentir molt orgullosos. Els divendres a darrera hora els alumnes que tenien el diploma fan entrega als nous alumnes del diploma i la resta fa un gran aplaudiment. Tots els dilluns els alumnes atorgants amb el diploma ens conten el que els hi ha dit els seus pares i el divendres abans de fer el relleu del diploma ens fan una reflexió del que els hi ha suposat per ells.

A l’hora d’atorgar els diplomes partim del seu nivell d’aprenentatge i mirem tot sempre tenint el compte el punt de partida de cada alumne durant tot el seu procés d’E – A i el seu caràcter. Una petita millora d’actitud i comportament en un alumne pot ser un gran avanç i així ens assegurem que tots els alumnes puguin optar a n’ aquest premi. 

viernes, 1 de junio de 2012

Primera experiència al centre.


Bones a tot i totes, en primer lloc hem vull disculpà per no haver fet cap entrada fins ara però per motius informàtics i personals no m’ha estat possible encara que no justifica la meva feina no realitzada de cara a n’ aquest bloc i a l’assignatura.

El meu centre és CEIP Son Basca i esta situat al municipi de Sa Pobla, és el centre escolar més nou del poble.

El primer dia va ser un dia molt especial amb molts de nervis. Vam presentar-nos al centre a les 8:30 i allà ens va rebre l’equip directiu del centre i ens va presentar al meu company de pràctiques i jo les nostres tutores. Una vegada fetes les presentacions vam anar fins a l’aula i ens van informar de la metodologia que seguia el centre, dels projectes que estaven fent, de les instal·lacions de les quals disposaven, entre d’altres aspectes. Després vam anar a cercar als nins i vam anar una altre vegada a l’aula, seguidament vam passar a les presentacions. A l’hora del pati me va presentar les mestres de les especialitats i l’equip de suport.  

Com a primer dia vaig estar contenta i vaig tenir moltes bones impressions. Una de les coses que hem va cridar l’atenció és que la tutora no s’enfadava si l’actitud dels nins no era l’adient i el que feia era recompensar l’actitud dels que ho feien bé. També que la tutora escoltava molt els nins i tenia en compte el que ells demanaven i contaven. Una altre aspecte important del dia va ser que la PT va venir a l’aula a fer suport i els nins que estan amb ella no sortien de l’aula. En quan a les TIC dins l’aula també hem va agradar ja que l’aula disposava d’una pissarra digital i un ordenador.

En canvi hi va haver petites coses que em van desil·lusionar una mica com per exemple que hi va haver una parell de nins que van sortir a defora de l’aula per anar amb L’AD i que tenien llibre de text a totes les àrees menys a l’àrea de Medi que feien un projecte dels volcans.  
Amb el que hem vaig fixar va ser amb un nin que era nouvingut i no dominava la nostra llengua, aquest nin em va impressionar molt per la motivació intrínseca que tenia a l’hora de fer feina i l’explotació de tots els seus recursos per expressar-se. Aquest nin va ser el que vaig triar per fer-li un seguiment ja que la tutora de pràctiques de l’UIB ens va encomanar la tasca de fer un seguiment a un nin.

Com a conclusió dir que la primera setmana va ser més d’observació i d’ajuda a la tutora i em vaig dur molt bones impressions, va ser com un mescla de tot tipus de sensacions i cada dia frisava de tornar al centre amb més ganes que mai.