Bones a tots i totes, avui m’agradaria parlar d’un programa que molts coneixeu
que fan a TV3 i és diu Mestres. El capítol del qual parlaré és el de “L’escola
per a tots” en el qual parlen sobre una escola inclusiva.
El que ens proposa aquest capítol és el d’una escola ordinària que tingui
cabuda per tots i una normalització d’aquesta situació, que el mestre conegui
els seus alumnes i sigui capaç de detectar les necessitats de cada alumne per
poder donar-li una resposta i que aprengui millor. També ens explica que una
aula amb molta diversitat no engloba només a nins amb problemes sinó que parlem
de una classe on cada nin té el seu propi estic d’aprenentatge, el seu estil de
pensament i el seu estat d’ànim. Per aquest motiu els hem de donar tot un
ventall de possibilitats a l’hora d’aprendre i que ells siguin capaços de triar
el camí que els sigui més adient depenent de les seves necessitats. Al capítol
però ens diu que moltes vegades la barrera que es troben és la falta de
recursos, però tot i així aposten per una escola inclusiva.
Al capítol podem observar diferents contextos d’ensenyament com ara una
escola de Barcelona que aposta per l’ inclusió i ens ensenya la manera com hi
treballen, una aula hospitalària que ens mostra la seva metodologia i realitat
diària, un institut que aposta per l’ inclusió de alumnes sords dins l’aula
ordinària amb un intèrpret i a més la resta d’alumnes poden elegir com optativa
l’assignatura de llenguatge de signes, una cantant que ens parla d’un mestre
que la va influir molt ja que va partir dels seus interessos i la seva concreció
curricular i així va trobar el seu camí, entre altres moltes opinions de
mestres, alumnes,... molt interessants.
Una de les coses que m’ha cridat l’atenció és a vegades treuen els alumnes
de les aules i els duen a aules a part dels seus companys, al vídeo ho
justifiquen amb la falta de recursos del centre i que aquests nins que treuen
de l’aula ho necessiten per el seu procés d’E-A.
Al final del capítol explica que
aquest camí no és fàcil i a vegades et trobes davant situacions difícils en les
que alguns nins no poden seguir al centre ordinari perquè a vegades hi ha casos que l’escola ordinària
no els pot donar les millors ajudes i les millors atencions, o que els hi pot
donar fins a un moment i aquest és un dilema existent avui en dia. Jo penso com
diu Pere Pujolàs () que no podem dir mai tots excepte... ja que quan parlem d’educació
inclusiva son tots els alumnes i clar que hi pot haver casos més greu però hem
de donar la possibilitat que els moments educatius que tinguin aquests alumnes
siguin dins un entorn normalitzat. Ja que hi ha casos en que perquè un nin no
ho passi malament es protegeix i s’aïlla de la resta i jo pens igual que en
Pere Pujolàs que això no els ajuda perquè tots hem d’acceptar que som diferents
uns dels altres hi hauria de ser una cosa normal dins la societat actual amb la
qual vivim.
Vos recomano que mireu aquest capítol ja que podreu extreure moltes coses
interessants.
Bones Antònia jo també he vist aquest capítol i pens que es molt interesant i que tots podriem prendre alguns dels exemples que surten com a referent per fer-nos propostes de millorar des de l'experiència que nosaltres vivim.
ResponderEliminarJa que tot i que en la meva escola es cregui amb l'inclusió i es faci molta feina per intentar incorporar sobretot des del primer cicle el treball per competències etc. Falta molta feina però el important es que treballa per aconseguir-ho.